D’on va sortir... L’aparició de Truc

Trucs AEiG Mare de Déu de Núria 2008

Foto: Trucs AEiG Mare de Déu de Núria 2008

Veient l’actual Mètode de Truc, publicat el 2012, no sembla que la quarta branca de MEG hagi tingut un període de gestació de més de quaranta anys que comprèn més d’una generació. Voldria recordar només el començament, quan tot l’escoltisme i el guiatge (separats encara) es varen trobar navegant per la caòtica revolta dels anys seixanta, durant els quals es van produir la cultura hippy, les ideologies d’alliberament sexual, el Vaticà II, el pacifisme, la revolta estudiantil del maig del 68, els corrents antiautoritaris i autogestionaris, la crítica als poders de tot tipus, etc.

Per a un moviment educatiu no era fàcil d’adaptar-se a uns canvis tan concentrats en el temps, sobretot quan calia bastir una oferta per als joves un cop es va veure que la Ruta, basada en criteris d’ideologia, disciplina i jerarquia, no era una proposta d’acord als  temps que corrien, i que un altre intent, el Solc (una proposta una mica psicodèlica i molt interessant que es va experimentar entre el 1968 i el 1971), no va reeixir tampoc com a quarta branca.

L’any 1972 es va fer un nou intent amb el Truc. L’equip d’animació inicial no disposava d’antecedents vàlids i tampoc no volia trencar amb la proposta d’autogestió del Solc. Aleshores també es pensava que el perfil dels nois i noies que vindrien de PiC estaria en sintonia amb les revoltes juvenils d’aquells moments. I finalment s’albirava la fi del franquisme contra el qual es desitjava bastir un moviment juvenil obert i polititzat.  

El còctel no era fàcil, però es va començar per unes trobades en què només quedava garantida l’animació, mentre que les propostes, els objectius i els mètodes es refiaven a la capacitat d’autogestió dels joves. La crida, oberta a tota mena de grups, volia ser un truc a la porta de la suposada iniciativa juvenil, per tal de proporcionar-los una plataforma d’organització i actuació. I d’aquesta idea de “trucar” en va quedar el nom de Truc.

El resultat inicial va ser molt decebedor i les expectatives sobre la teòrica capacitat dels joves de proposar interessos i accions van anar minvant. A poc a poc, Truc es va transformar en una plataforma de recursos per a qui hi volgués participar, sobretot pels grups que venien de PiC. Fins al 1978 es van experimentar diversos tipus de propostes i trobades sense llançar la tovallola, davant les dificultats i assumint el bany de realisme que va aportar l’experiència pràctica de tants intents i proves.

L’estiu de 1978, el Comissariat General va decidir que Truc havia de ser una branca com les altres, amb un mètode arrelat a la proposta escolta i guia, amb grups mixtes (ME i GSJ s’havien fusionat) i orientat només a l’etapa post-PiC. Que això no era fàcil ho demostra que fins al 2012 no es va oficialitzar un mètode i una proposta sense ambigüitats. D’aquells començaments potser només en queda el nom (Truc), com una invitació a fer-se grans del tot dintre de l’escoltisme.

Salvador Juncà